DANSES DEL TEMPS QUE NO TORNA (JUVENILS)
Ball: DANSES DEL TEMPS QUE NO TORNA
Lloc: Principat d'Andorra
Coreografia: Jaume Torra
Música: La Bolangera d'Andorra, la Marraixa de Sant Julià de Lòria, l'Esquerrana i la Farandola d'Andorra
Instrumentació: El Pont d’Arcalís
Durada: 7'00''
Estrena: 16 de maig de 2010 (espectacle “Danses del temps que no torna”)
Dansaires: 5 parelles i 4 noies
Història del Ball:
“Danses del temps que no torna” és un recull de danses d’Andorra (bolangera, esquerrana, marraixa i farandola) fruit d’un llarg i acurat estudi amb coreografia del director artístic de l’entitat, Jaume Torra i música del grup El Pont d’Arcalís. Danses que volem recuperar, volem conservar i volem donar a conèixer: Danses d’un altre temps, “Danses del temps que no torna”...
Balls:
La Bolangera d’Andorra i l’Esquerrana
“Avui, a Andorra, se celebra l’aplec de la Mare de Déu de Canòlich. Hi acudeix gent de tota la Vall, llevat d’Encamp i de la Massana, perquè estan de festa major. La funció religiosa té poca importància. Els romeus canten els goigs i ballen a discreció la Bolangera i l’Esquerrana.”
Ball de la Marraixa de Sant Julià de Lòria
“Avui celebrava la seva festa major la vila andorrana de Sant Julià de Lòria, que diferia de les altres festes de la Vall i conservava més tipisme, en especial pertocant a les danses, que generalment són les que solen donar fesomia a les festes i les que en constitueixen la nota local i més pròpia.”
“La primera dansa la qualificaven dels Cònsols, (...) Finit el primer ball, feien el ball de reis, (...) Uns i altres ballaven la variant andorrana del ball pla, (...) Seguidament, amb igual tonada, ballaven el ball de la Marraixa. El ballava una sola parella. El ballador (...) Duia també, a la mà, una almorratxa, que va donar nom a la dansa, i en evolucionar, ruixava amb aigua d’olor balladora i espectadors (...) .”
La Farandola d’Andorra
(...) a la Vall d’Andorra, havien ballat molt la farandola, dansa formada per una llarga filera de ballaires, generalment alternats un de cada sexe, per bé que això no era condició precisa. Per tal de barrejar-se més es posaven un de cara ençà i altre de cara enllà; així disposats, corrien avalotadament tota la població, arremolinant als qui trobaven a llur pas i no s’havien afegit a la llarga rua, que sovint es trencava i novament s’afegia, s’estirava, s’escurçava i s’arremolinava en atabaladora confusió. Era molt comú que les llargues fileres de farandolaires entressin per les cases, voltessin les habitacions que volien, i tornessin a sortir sense haver-se trencat per mica que poguessin; (...)
Fragments extrets del "El costumari català" del Sr. Joan Amades (vol. II i IV)
