EL CONTRAPÀS DEL BOU (COS DE DANSA / INFANTILS 1)
Ball: CONTRAPÀS DEL BOU
Lloc: Sant Julià de Lòria (Principat d'Andorra)
Coreografia: Jaume Torra
Música: popular (extreta del Costumari català de Joan Amades)
Instrumentació: Jesús Ventura
Durada: 6'00''
Estrena: 12 de novembre de 2011 (espectacle “Joan Amades, la memòria del poble”)
Dansaires: 1 capdanser, 8 nois i 1 bou.
Història del Ball:
Aquesta variant del contrapàs era ballada per tots els fadrins de Sant julià de Lòria. Agafats per la faixa formaven una llarga filera darrere del capdanser que portava unes faldilles vermelles, un cove ple de roba també vermella i una agullada. La dansa consistia en fer empipar el bou, que atret pel color roig de la roba perseguia capdanser i fadrins que, sense perdre el ritme de la dansa, havien d’esquivar-lo. Es donava el ball per acabat quan al capdanser li queia el cove per terra.
Existeix també dins el repertori de l'Esbart, una versió infantila, anomenada, Contrapasset del Bou, ballada pel grup Infantils 1, més senzilla però sense perdre tota la seva essència.
Segons El costumari català, vol. II (Sr. Joan AMADES):
“Antigament, al llogaret andorrà de Sant Julià de Lòria, havien ballat una altra mena de contrapàs del bou. Tots els fadrins formaven un rest ben llarg agafats per la faixa. El del davant anava vestit de dona amb faldilles ben llargues i sobretot vermelles. Portava al cap un gran cistell ple de roba també vermella. Per tal de defensar-se dels atacs del bou portava una agullada. El bou, atret pel color roig del vestit del capdanser, tractava d’atacar-lo i aquest l’esquivava amb l’agulló, alhora que amb l’altra mà sostenia el cove que duia al cap perquè no li caigués. La colla, sense perdre el ritme de la dansa, havia de fugir del bou per tal d’evitar la seva fúria, puix que el fadrí major, punxant-lo amb l’agullada, el feia enardir. Per altra part, la gràcia dels dansaires consistia a estirar la cua del bou per irritar-lo. Aquest joc donava lloc a molta masega i a gran bullícia, no exempta de cert perill, car, per més que els bous eren manyacs i tenien més por que altra cosa, a còpia d’amoïnar-los s’arribaven a enfuriar. Si altres incidents no ho precipitaven, hom donava per llest el contrapàs quan a aquell que el menava li queia el cove del cap.“
