Pujant des d'Arsèguel, baixant a la Seu, Sant Julià de Lòria i allà ens trobarem

Ara fa cinc anys, l’Esbart Laurèdia de Sant Julià de Lòria va encarregar a El Pont d’Arcalís, grup referent en l’àmbit de la música folk i d’arrel de les comarques pirinenques, l’harmonització i instrumentació de les “Danses del temps que no torna”: una suite de danses andorranes que es volien conservar i donar a conèixer.

Poc després van repetir amb “El Porrer de Sant Julià de Lòria” amb l’afany de retrobar el personatge del carnestoltes lauredià referenciat al costumari català de Joan Amades. En aquest muntatge es van recuperar cançons del carnaval d’Andorra del 1800 com “La lladra”, “La sota de bastos”, Fadrinets”, “Les noies de moral distreta” i temes reivindicatius com “Les armes de la nostra nació”.
Aquest recull va ésser l’inspirador de l’últim treball discogràfic d’El Pont d’Arcalís: “La Seca, La Meca i les Valls d’Andorra”, el novè de la seva discografia en els seus 23 anys de funcionament ininterromput. 

A partir d’aleshores, han estat moltes les músiques d’aquesta formació que han fet augmentar el repertori de l’entitat laurediana: “Jota de Cabó”, “La cirereta”, “Els músics de Puigcerdà”, “La perdiueta”, “No plures Tonet”... Sempre amb un marcat interès a mantenir el respecte a la dansa d’arrel popular i tradicional però amb una clara vocació de presentar-ho complint amb les exigències que el fet escènic imposa. 

I així, junts, en viu i en directe, músics i dansaires, presenten un espectacle per gaudir d’un vespre de tardor diferent, màgic, únic i esperem que emocionant i captivador.